divendres, 26 de desembre del 2014

L'homenatge a les quatres companyes i companys del Casal i Blanes Solidari va ser alegre i emotiu



Va ser un homenatge emotiu i alegre, amb parlaments sentits i sincers i l’indispensable contrapunt musical de Rojo Cancionero i Yaki Son.
Manuel, Montse, Manuela, Joanillo...  Aquests quatre companys i companyes van fer a Blanes durant  anys un treball senzill, honest, persistent i absolutament desinteressat en el terreny dels drets humans: contra el racisme, la xenofòbia i per la cohesió social; per la cooperació i la solidaritat internacionalistes.

Informació ampliada als següents enllaços: 

Guerrilla Comunicacional
Blanes Solidari








diumenge, 7 de desembre del 2014

Cuba a l'Ateneu "Sa Fera Ferotge"

Aquest dissabte, dia 13 de desembre, a les 19:00, Cuba serà la protagonista de les xerrades internacionalistes que es celebren al local de l'Ateneu" Sa Fera Ferotge ", de Blanes. Ens acompanyaran la companya Mabel Arteaga, cònsol cubana a Barcelona, Fàbio Àlvarez, vicecònsol, i Pedro Trigo, moncadista i membre del nostre Casal. Aquí posem el cartell divulgatiu de l'acte.


dimarts, 2 de desembre del 2014

El sueño que fue. Un relato sobre la alfabetización en Nicaragua. Divendres 5.- 20 h.

Des del Casal la Cooperativa conjuntament amb la Guerrila Comunicacional, ens conviden a la presentació del llibreEl sueño que fue. Un relato sobre la alfabetización en Nicaragua”, que presentaran els seus autors Orlando Pineda (Nicaragua) i Sebas Parra (Girona), dos educadors de reconegut prestigi.
 
L’acte tindrà lloc aquest proper divendres 5 de desembre, a les 20h al Casal la Cooperativa (c/Muralla, 28).

Tal com diuen ells mateixos ''un relat per promoure la sensibilització sobre el valor, la necessitat, la justícia i la urgència de l'eradicació dels analfabetismes. ''
Uns mesos després del triomf de la Revolució Popular Sandinista, el 23 d'agost de 1980, Nicaragua va enamorar al món amb l'inici d'una gesta pedagògica irrepetible: la Creuada Nacional d'Alfabetització (CNA).La mobilització i la participació massiva d'un poble arrasat per l'imperialisme, la dictadura i la guerra va permetre ensenyar a llegir i escriure a més de 400.00 persones en cinc mesos. 115.000 joves van liderar aquesta gran victòria premiada per la UNESCO. Des de llavors, el poble nicaragüenc ha mantingut una exemplar batalla, intensa i continuada, contra l'analfabetisme i, avui, Nicaragua és un Territori Lliure d'Analfabetisme. L'Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA), dirigida per l'Orlando Pineda, “guerriller de l'alfabetització”, ha estat l'organisme de referència al llarg d'aquestes dècades.


Solidaritat amb Doris Z. Pérez i Marta Afuera!!

Marta Afuera i  Doris Zenobia Pérez, dues de les activistes pel dret a l'habitatge que van ocupar els jutjats de Girona per aturar la subhasta d'un immoble l'any 2013 han estat condemnades a sis mesos de presó.  Des del nostre Casal volem manifestar la nostra solidaritat amb aquestes dues companyes lluitadores  pels drets socials.



diumenge, 12 d’octubre del 2014

Romance de la Niña Mala

El poeta i pedagog comunista Raül Ferrer ens va deixar escrits i poemes que van néixer de la seva experiència com a mestre a l'escola del Central Narcisa, a la dècada dels 40. Entre aquestes composicions destaca el " Romance de la niña mala ", que va musicar el seu nebot, en Pedro Luís Ferrer.

 " Cuando se premie el cariño y lo rebelde del alma, cuando se entienda la risa y se le cante a la gracia, cuando la justicia rompa entre mi pueblo  su marcha y el tierno botón de un niño sea una flor en la esperanza, habrá que poner al pecho de mi niña una medalla..." Raül Ferrer

dilluns, 6 d’octubre del 2014

EL QUE CAL SABER SOBRE LA REALITAT DEL POBLE PALESTÍ




DISSABTE 11, 19 H. II TROBADA DEL CICLE DE XERRADES INTERNACIONALISTES

Des de l’A. P. Sa Fera Ferotge, Blanes Solidari, el Casal d’amistat català-cubà Julio Trigo i La Guerrilla Comunicacional us convidem a participar aquest dissabte 11 d’octubre a la xerrada debat sobre Palestina. Comptarem amb un cartell de luxe per a aquesta activitat, Laurent Cohen, membre de JUNTS, associació de jueus i palestins de Catalunya. Jorge Sánchez, membre del BDS, i Laura Arau, de RUMBO a GAZA. 


dijous, 2 d’octubre del 2014

" ...se niegan a partir con sus promesas..."

Com homenatge als companys del Casal d'Amistat català-cubà " Julio Trigo " que ens han deixat físicament els últims anys, recuperem aquesta entrada que vam publicar el 2010. Fa ja més de quatre anys dèiem el següent:

"Aquesta cançó pertany a " Catalejo", l'últim CD de Buena Fe. L'acabem de descobrir i ens emociona. Les cançons tenen interpretacions. Per nosaltres, els fantasmes als quals es refereix Buena Fe són els cubans que, en els últims seixanta anys, han donat la vida per una societat més justa.: els assaltants al Moncada, els que van lluitar contra l'exèrcit batistià, els homes de la guerrilla del "Che", aquells que van caure a Angola lluitant contra l'apartheid, les persones que morien a l'atemptat terrorista contra un avió de Cubana l'any 1976...i tots aquells que durant aquests anys tan durs han mort a l'illa defensant el projecte generós que es va obrir el 1r. de gener de 1959."

També companys com en Manuel Suárez i la Manuela Clavería, que van lluitar per una societat més justa i van recolzar fermament la Cuba revolucionària, són destinataris de les paraules d'aquesta cançó.

"Los fantasmas de esta ciudad desnuda
Curtida siempre añil también pagana
Se niegan a partir con sus promesas
Rotundamente heridas o impagadas
Deslizan con el viento hacia una esquina
El resto que les queda de sus almas
Y hurgando en las columnas carcomidas
Como indirectamente evitan
Que se caigan"   ( BUENA FE )


dimarts, 30 de setembre del 2014

En el nostre record

Manuel, Joanillo, Manuela, Montse...

EL VOSTRE RECORD ENS DONA ÀNIMS PER CONTINUAR ENDAVANT

El dia 21 de setembre se'ns ha mort el nostre amic i company de Blanes Solidari, Casal d’Amistat Català-Cubà Julio Trigo i Comissió municipal de Cooperació, Solidaritat i Cohesió Social (CCSCS) Manuel Suárez Carmona, amb qui tants projectes i lluites hem compartit al llarg d’aquests últims 22 anys.


El seu exemple i el de les companyes i companys del Casal de Cuba i/o Blanes Solidari que ja ens van deixar:  Joanillo (2004), Manuela  (2008),  Montse (2012) roman en el nostre record i ens dona ànims per continuar en la lluita per un món més just i solidari.

dijous, 18 de setembre del 2014


QUÈ ÉS L’INTERNACIONALISME?

Des de l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge de Blanes, s’ha engegat  un projecte de formació popular. Doncs bé, a partir d’aquest dissabte donem el tret de sortida amb la posada en marxa d’un cicle de xerrades sobre internacionalisme. Aquest cicle constarà d’una activitat per mes i cada una de les xerrades estarà dedicada a alguna de les lluites que es duen a terme més enllà de les nostres terres. Comptarem amb persones involucrades en aquestes lluites, que amb l’ajuda de documentals ens faran cinc cèntims de la situació en què es troben, ja que pensem que en aquests últims anys, amb el positiu augment de moviments socials a tot arreu, estem deixant de banda el que hauria de ser un pilar bàsic dels moviments d’esquerres: l’internacionalisme i la solidaritat entre pobles.

La primera trobada serà aquest dissabte 20 d’octubre a partir de les 20h a l’ateneu, c/ Mas Enlaire numero 3, sota el títol: QUÈ ÉS L’INTERNACIONALISME? PASSAT, PRESENT I FUTUR, a càrrec de Sebas Parra, membre de l’Associació Popular Carlos Fonseca Amador, l’Institut Paulo Freire i la Guerrilla Comunicacional.


Així doncs, des de l’A. P. Sa Fera Ferotge, Blanes Solidari, el Casal d’amistat català-cubà Julio Trigo i La Guerrilla comunicacional us convidem a participar d’aquesta activitat i de les següents. 

dimecres, 27 d’agost del 2014

Gramsci y las "cosas de intelectuales"

Fa uns dies una jove periodista de Juventud Rebelde, Mayra García Cardentey, va escriure un article de opinió sobre la visió que alguns, autoanomenats intel.lectuals, tenen sobre aquelles persones que es guanyen la vida amb un treball manual, aquells que componen la classe obrera clàssica. Aquest article, amb el títol Gramsci i las "cosas de intelectuales, ha suscitat una certa polèmica. Fins i tot la direcció de Juventud Rebelde ha intervingut amb un editorial sobre el tema. Publiquem l'escrit de la jove periodista cubana i l'editorial de J.R.

Gramsci y las cosas de intelectuales

"Personas como mi primo son subvaloradas por algunos aliados en subgrupos, que lejos de fundar, como la verdadera intelectualidad, deslindan pequeños feudos de falsa cultura, de aparentes particularidades y con ínfulas de superioridad, que niegan lo multiplicador, lo que indique «plebe y masa», como si no hubieran sido los plebeyos los que tomaron La Bastilla.
(... ) Pero mi primo que nunca ha leído a Gramsci, no debe saber que él sí es, al igual que muchos otros, intelectual; no de artificiales posturas, sino del tipo obrero, como diría el teórico europeo: uno moderno, involucrado en la tarea práctica de construir la sociedad, desde su trinchera que no por modesta, deja de ser menos importante."

I aquí l'enllaç amb l'editorial de Juventud Rebelde

Con la cultura com escudo y espada

Ja Silvio Rodríguez es va referir a aquest tema en una vella cançó. Es tracta de "Canción en harapos", que deixem per il·lustrar el tema.



 

dilluns, 25 d’agost del 2014

Periodisme cubà, un any després del congrès de la UPEC

Dins els canvis significatius que es produeixen a Cuba des de que Raül Castro és president del país, un paper primordial el té la premsa. Fa ara un any que es va celebrar l'últim congrés de l'UPEC ( Unió de periodistes de Cuba ). Coincidint amb aquesta data Juventud Rebelde va realitzar un foro digital, on van participar periodistes realment compromesos amb els canvis que necessita la societat cubana, entre ells Jose Alejandro Rodríguez, valorat per la seva secció "Acuse de recibo", dins J.R. i el mestre de periodistes Luís Sexto. Enllacem aquí els resultats del foro:

Periodismo cubano, un año después del congreso 

 "Tampoco es exactamente correcta la comparación del periodismo que se hace en Cuba con el de otros países: no vivimos en un país con crisis de gobernabilidad, sino en un país en crisis que está siendo gobernado. Desde los primeros momentos del triunfo de la Revolución se cambió el sistema de prensa que estaba basado en la propiedad privada y se diseñó uno propio, diferente al que existe en el mundo. ¿Es mejor, peor, contiene errores? Eso lo hemos valorado en cada momento y tratamos de corregirlo y enmendarlo, a la vez que modernizarlo."

dissabte, 26 de juliol del 2014

Konchalovsky hace tiempo que no monta en Lada

A l'estiu del 2010 vam publicar una entrada sobre la influència de la Unió Soviètica a la vida quotidiana dels cubans, i d'allò que havia quedat de 30 anys de col.laboració i recolzament en l'imaginari i la realitat dels habitants de l'illa caribenca. Aquella entrada és un article de l'escriptor Jose Miguel Sánchez Gómez, Yoss, i porta com a títol "Lo que dejaron los rusos ". El mateix Yoss afirma que el seu escrit es pot resumir amb la cançó de Frank Delgado "Konchalovsky hace tiempo que no monta en Lada ". Aquí la posem:


diumenge, 20 de juliol del 2014

Raül Castro

L'arribada a la presidencia de Raül Castro ha suposat canvis en moltes esferes de la societat cubana. Reproduïm el discurs que Raül va pronunciar el passat 5 de juliol en l'Assemblea nacional del poder popular. Allà es va referir a una mesura que es va implementar a contracor a principi dels anys 90, en els temps més durs del periode especial. Ens referim a la introducció de la doble moneda.

"En materia de la actualización del modelo económico nos encontramos en una fase cualitativamente superior, en la que se evalúan decisiones de mayor complejidad y alcance; entre ellas la preparación de condiciones que aseguren el éxito del proceso de unificación monetaria, el cual, como ya se ha explicado, no significa la solución mágica a todos los problemas presentes en la economía, sino que será un factor decisivo en pos de un sustantivo incremento de la eficiencia y de la productividad del trabajo, a la vez que propiciará una distribución más justa de la riqueza creada." Raül Castro Ruz

Discurs de Raül a l'Assemblea nacional del poder popular