DECLARACIÓ DE L'ESGLÈSIA DE BASE DE MADRID SOBRE ELS CINC COMPANYS CUBANS PRESOS ALS ESTATS UNITS

Fa més de 10 anys que Gerardo Hernández, René González, Fernando González, Ramón Labañino y Antonio Guerrero, cinc ciutadans cubans, es troben empresonats als EE.UU. Se'ls acusa d'espiar contra interessos estratègics dels Estats Units .En realitat, la seva tasca va ser prevenir actes terroristes contra el poble de Cuba.
L'esglèsia de base de Madrid va fer un comunicat sobre aquest tema a l'octubre del 2009. Aquest és l'enllaç:
http://www.redescristianas.net/2009/11/02/declaracion-de-la-iglesia-de-base-de-madrid-ante-el-caso-de-los-cinco-cubanos-apresados-por-trabajar-contra-el-terrorismo/?preview=true

L'Onu, la impunitat i la Guerra

El Secretari General de l''ONU, Ban Ki-moon, complint ordres superiors, va incórrer en el disbarat de nomenar Álvaro Uribe -quan aquest estava a punt de concloure el seu mandat - vicepresident de la comissió encarregada d'investigar l'atac israelià a la flotilla humanitària, que transportava aliments essencials per a la població assetjada a la franja de Gaza. L'atac es va produir en aigües internacionals a considerable distància de la costa.Aquesta decisió li atorgava a Uribe, acusat per crims de guerra, total impunitat, com si un país ple de fosses comunes amb cadàvers de persones assassinades, algunes fins amb dos mil víctimes, i set bases militars yankis, més la resta de les bases militars colombianes al seu servei, no tingués res a veure amb el terrorisme i el genocidi.

Reflexions de Fidel Castro

Crida urgent a evitar un holocaust nuclear

(Correu rebut de la Central de Treballadors de Cuba)

En moments en què la humanitat commemora un nou aniversari del injustificat llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, que van causar la mort immediata de més de dues-centes mil persones, mentre molts altres van morir posteriorment o pateixen ells i els seus descendents greus seqüeles, serioses amenaces d’un nou holocaust planen sobre bona part del món.

L’obsessiva amenaça de les grans potències, encapçalades per Estats Units, de llançar un atac militar contra l'Iran, està a punt de desencadenar un conflicte nuclear d'incalculables conseqüències que involucraria a tot el proper i llunyà Orient, i afectaria la vida i integritat de tota la regió, tal com acaba d'alertar avui el Comandant en Cap Fidel Castro a la Sessió extraordinària del Parlament cubà, en la qual va convocar exhortar els principals líders del món a persuadir el president Obama de no donar l’ordre d’iniciar aquest atac.

Si bé és difícil que Estats Units renunciï a la inspecció dels vaixells mercants iranians, també s’ha de tenir molt en compte que l'Iran rebutjaria aquesta decisió de manera contundent, atesa la seva forta tradició patriòtica i preparació, el que iniciaria una cruenta guerra en què moririen milers d’iranians, però també milers de joves militars de la marina nord-americana i molts d’altres nacions involucrades o properes.

La Central de Treballadors de Cuba, davant el greu risc que corre una bona part del món en cas de produir-se el conflicte, fa una crida urgent a totes les organitzacions sindicals, amb independència d’afiliació regional o internacional, a sumar els seus esforços per persuadir el president dels Estats Units per tal que no de l’ordre d’iniciar aquestes accions, i que es doni una nova oportunitat a la pau.

Fidel expressa en la seva crida: "Només evitant la guerra la població del planeta podrà ser renovada, els recursos no renovables preservats, el canvi climàtic evitat, el treball útil dels éssers humans garantit, els malalts assistits, els coneixements essencials, la cultura i la ciència al servei de l’home assegurats, els nens, adolescents i joves del món no es perdran en aquest holocaust nuclear"

És una hora crucial perquè el moviment sindical internacional convoqui als premis Nobel de totes les latituds a encaminar ingents esforços per persuadir aquest altre Premi Nobel president a fer valer el reconeixement que tan aviat li va ser atorgat i demostrar amb accions el seu mereixement.

Central de Treballadors de Cuba.

Lo que dejaron los rusos

José Miguel Sánchez Gómez , Yoss, és un autor cubà, especialitzat en el gènere de la ciència ficció. A l'any 2004 la revista Temas va publicar un article de Yoss sobre la influència de la Unió Soviètica en la vida quotidiana dels cubans durant els trenta anys d'estreta relació entre els dos països. Sovint es considera que moltes de les insuficiències del socialisme a Cuba provenen dels esquemes dogmàtics heretats de l'època soviètica. Potser això és cert, però també ho és que sense l'ajuda de la URSS, primer país que va intentar construir una societat postcapitalista, la Revolució Cubana hauria sobreviscut difícilment, sobretot en els primers anys.
L'enllaç per llegir l'article és el següent:

http://www.sld.cu/sitios/bibliodigital/temas.php?idv=7326

" ... dos generaciones de cubanos crecimos teniendo a la  URSS como modelo insoslayable y demostración palpable de que se podía ser una nación grande, poderosa y desarrollada  sin jugar al capitalismo y a la desigualdad."   Yoss

Lliçons de llibertat

Per avui està prevista l'arribada a Madrid d'altres nou presos cubans. Seran rebuts a Espanya, a dir de Moratinos, «per donar-los aquesta oportunitat de llibertat que no tenien a Cuba» (Wow!). La cosa és que no sabem ben bé per què no tenien aquesta oportunitat. És a dir, què delicte els va portar a la presó, i què condemna mereixeria aquest mateix delicte en, per exemple, l'Estat espanyol, que és una cosa que ens vindria molt bé conèixer. No és per fastiguejar, eh, és per comparar, sense més. Tampoc sabem per què Moratinos no ofereix la mateixa oportunitat a Antonio Herrero, Fernando González, Gerardo Hernández, Ramón Labañino i René González, els cinc presos polítics empresonats als EUA i que també, quines coses, són cubans. O menys cubans, o menys presos, segons sembla, que aquells amb els quals Espanya pretén donar lliçons de drets i llibertats a Cuba.

És possible que quan els diaris tanquin la seva edició de demà, un altre palestí hagi estat assassinat per soldats israelians. I que un altre vaixell amb ajuda humanitària hagi estat bloquejat per Israel. És possible, també, que una altra adolescent hagi estat torturada i assassinada a Ciudad de Juárez. Que un altre líder d'una comunitat de Oaxaca hagi estat emboscat i tirotejat. És probable que un altre jove hondureny hagi desaparegut després de ser detingut en una mobilització. És fàcil que un altre maputxe hagi estat assassinat per l'esquena per carrabiners xilens. Que un altre presoner basc hagi estat apallissat a la seva cel·la o en un furgó policial. Que un jutge espanyol declari l'arxiu d'una nova denúncia de tortures. Però és segur que a la premsa espanyola, la notícia serà l'arribada d’altres nou presos cubans. Un gran pas per a la humanitat.

Gloria Rekarte Ex Presa (Gara, 3-agost-2010)