HABÁNAME

Carlos Varela és un dels trovadors cubans més controvertits. La seva cançó "Guillermo Tell " el va convertir, a finals dels anys 80, en tot un referent per la joventut. També li va costar incomprensions i un periode d'ostracisme. Però, des d'un punt de vista emotiu, és Habáname la cançó que ha tocat la fibra de molts cubans i de moltes persones que en el món som sensibles a la sort de l'Illa que vol ser socialista.

" Escuchando a Matamoros desde un lejano lugar, La Habana guarda un tesoro que es difícil olvidar "

"Los desafíos"

El sociòleg cubà Aurelio Alonso Tejada és una de les veus amb les quals ens sentim identificats molts dels que defensem l'Illa socialista. Publiquem la intervenció que va fer Alonso en la conferència inaugural del III Encuentro de Crítica e Investigación Joven «Pensamos Cuba». convocat por la Asociación Hermanos Saíz, el 9 de març de 2012, en l'Havana.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=160166

" En Cuba vivimos hoy un dilema; pienso que lo vive nuestra clase política, lo vive la academia, lo vivimos nosotros, lo tienen por delante ustedes, lo tiene por delante la juventud: un dilema entre la conciencia de una urgencia de cambio, la conciencia de una urgencia de encontrar en estos cambios el camino de nuestra transición hacia un sistema socialista viable y, por otra parte, el freno de la incertidumbre, de la cautela, de la duda, del letargo de la audacia revolucionaria impuesto por el rezago del dogma del socialismo del siglo xx como el modelo a buscar en el plano estratégico. Acompañado de la sensación subcutánea de que cuando se abra un poco a la iniciativa privada se va a derrumbar el sistema: el tema de la sospecha inmanente que va frenando y frenando. Y me aventuro a decirles que esto no es solamente una opinión, esto es lo que pasa."

Vigència del Che

Fa gairebé 45 anys que Ernesto Guevara va caure a les selves de Bolívia. El pensament i, sobretot, el seu exemple i la seva coherència vital formen part de les raons per les quals la Cuba revolucionària continua en peu. Deixem aquí un article sobre la vigència del Che, escrit per Graziela Pogolotti, crítica d'art i assagista cubana, que acaba de publicar Juventud  Rebelde:

http://www.juventudrebelde.cu/opinion/2012-10-06/el-che-nos-invita-a-pensar/


"Aprendida la lección de neoliberalismo, la América Latina ofrece una plataforma para la resistencia requerida de una revitalización del pensamiento, de una izquierda siempre enferma de fragmentación. En esa circunstancia, la voz del Che formula un llamado de alarma. Pensar es tan urgente como hacer para no repetir errores, para no forjar falsas ilusiones, para evitar la improvisación y no elaborar una táctica al margen de un pensamiento estratégico. Volvamos al Che. Aceptemos el desafío de convertir en práctica el ejercicio de un pensamiento creador."

Més sobre el treball dels " cuentapropistas"

Ja fa mesos que s'està implementant a Cuba el treball com autònom. No és fàcil i apareixen problemes i incomprensions, molt sovint derivats d'una corrupció difícil d'erradicar. Deixem aquí un article de Jose Alejandro Rodríguez que acaba d'aparèixer a la secció " Acuse de recibo ", de Juventud Rebelde.
http://www.juventudrebelde.cu/columnas/acuse-recibo/2012-09-08/dudas-por-cuenta-propia-y-ajena/

La otra orilla

Tornem amb una cançó que reflecteix el drama més punyent d'aquests 53 anys de Revolució: la separació de la família cubana. " La otra orilla ", de Frank Delgado, arriba directament a aquell que l'escolta, sigui d'una riba o de l'altra. Delgado deixa clara la seva postura, que és la que, com a Casal d'Amistat amb Cuba, nosaltres recolzem: " La dignidad y la distancia son más de noventa millas. yo decidí a cuenta y riesgo quedarme aquí en esta orilla"

En record de Sara González

Al mes de febrer d'aquest 2012 va morir Sara González. Molts dels que recolzem la Cuba revolucionaria vam conèixer les cançons de la trovadora Sara González a principi de la dècada dels 80. Movieplay va editar dues cintes de cassette amb el títol " Lo mejor de la trova cubana ". A la primera d'aquelles cintes es podia escoltar la veu de Silvio Rodríguez, Pablo Milanés, Noel Nicola, Amaury Pérez, Pedro Luís Ferrer i d'una cantant de La Habana, Sara González. Sempre fidel a la Revolució, Sara ens ha deixat cançons emblemàtiques, entre elles Girón: la victoria. Deixem aquí una interpretació d'aquesta cançó com a testimoni de que Sara sempre ens acompanyarà.

Fotos de "Fuimos el inicio"

Amb una mica de retard mostrem les fotos de l'acte que, sobre els inicis de la Revolució, vam efectuar a la Biblioteca Municipal de Lloret, dins el cine fòrum organitzat pels companys d'Esquerra Unida i Alternativa.
Recordem que vam veure el documental Fuimos el inicio, realitzat pels companys d'Imatges per la Solidaritat. Aquell dia va estar amb nosaltres un dels protagonistes d'aquella gesta, en Pedro Trigo, moncadista i membre del nostre Casal

Vicente Feliú: Créeme

Encara que no gaire conegut a Espanya, Vicente Feliú és un dels veterans de la Nova Trova Cubana. De fet va ser un dels fundadors del moviment de la nova trova ( M.N.T.) com a organització vinculada a la Unió de Joves Comunistes.
Allà pels anys 80 dels segle passat, Luís Eduardo Aute va escriure el següent:" Cuatro elementos fundamentan a la Nueva Trova Cubana: el fuego en la ardiente rabia de Silvio Rodríguez;/ el aire en las transparentes atmósferas de Noel Nicola;/ el agua en la apasionante humedad de Pablo Milanés,/ y la tierra, en la firmeza tiernamente humana de Vicente Feliú".
La cançó Créeme és una de les més conegudes d'aquest trovador cubà.

Los ojos de enero

El periodista José Alejandro Rodríguez s'ha fet molt popular a Cuba, fins i tot necessari, amb la seva columna "Acuse de recibo", publicada a Juventud Rebelde. Allà els ciutadans exposen les seves queixes sobre la ineficiència, la corrupció i la burocràcia que, desgraciadament, encara lacren el socialisme cubà. Avui, primer de gener, José Alejandro rememora aquell dia que va significar, realment, una autèntica revolució pels cubans. Aquí deixem l'enllaç de l'article.

Los ojos de enero

Ya Cuba no volvió a ser la misma desde aquel día. Una suerte de tijeretazo de la Historia lo trocó todo. «Hemos descendido y perdimos ventajas para que subieran otros, la mayoría, por primera vez», sentenció tres años después el padre de ese pequeño alucinado, entre tantos cambios que minaban el orden impoluto de una familia holgada, y la atraían contra toda lógica clasista hacia aquel alumbramiento popular