Canción de Navidad

Escoltar la  " Canción de Navidad ", de Silvio Rodríguez, és una bona manera de celebrar el Nadal, amb un missatge que possiblement hauria aprovat el profeta de Natzaret. Aquí la deixem:

 

A voltes amb la reforma econòmica

Avui, dia 12 de desembre, la versió digital de Juventud Rebelde publica una interessant entrevista amb Joaquín Infante, economista i comunista cubà, de 85 anys, premi nacional d'economia. Deixem aquí l'enllaç

http://www.juventudrebelde.cu/cuba/2010-12-12/economia-cubana-de-mandatos-o-de-utilidades/.

Tota l'entrevista és de lectura recomanable, però volem extreure aquesta pregunta i la corresponent resposta del Doctor Joaquín Infante:

"Ahora hay teóricos de izquierda que creen ver el final del socialismo en Cuba, y califican el proceso de actualización de puro «economicismo». ¿Qué opinión le merecen?

—Son un peligro esos teóricos que se meten 70 años discutiendo cómo construir el socialismo sin haber hecho nada por ese sistema. Ahora empiezan a teorizar de que si nos desviamos… bla, bla, bla. Pero una cosa es con guitarra y otra con violín. Es muy fácil opinar, y no ponerse en el lugar de un país con una situación financiera crítica, bloqueado por la mayor potencia y en medio de una crisis económica mundial. ¿El asunto es hablar o resolver los problemas concretos de un país? Yo soy un teórico práctico. Todavía nadie ha construido el socialismo ideal. Aquí tomamos medidas a nuestro estilo, para más socialismo. Y chico, ¿qué es el socialismo, si no darle bienestar al pueblo y redistribuir lo mejor posible los recursos? ¿Cuál es la diferencia entre una empresa socialista y una capitalista? Las dos deben producir con rentabilidad y ser costeables, autofinanciarse. Pero en la capitalista las riquezas se las embolsillan los dueños, y en la socialista son patrimonio del país y del pueblo. Mas, para que esto último sea eficaz, tenemos que eliminar muchas restricciones innecesarias."

Pablo Milanés: No vivo en una sociedad perfecta

Pablo Milanés acaba d'iniciar una gira musical per Cuba. És el mateix Pablo que va fer unes declaracions de crítica a la situació a l'illa. És el mateix Pablo que, fa vint anys, va recòrrer el país amb  un projecte anomenat " Canción en el barrio ". I és que al creador de " Yolanda " li passa el mateix que a tantes altres persones que defensen la Revolució: tenen, tenim, contradiccions i no estem d'acord amb totes les coses. Però creiem en el socialisme i creiem, també, que el socialisme es pot perfeccionar sense claudicar.
Deixem aquí alguns materials. En primer lloc la cançó " No vivo en una sociedad perfecta "


També un article de Juventud rebelde sobre la Gira que, actualment, realitza Pablo Milanés per Cuba
http://www.juventudrebelde.cu/cultura/2010-11-12/el-patriotismo-en-la-sangre/

I per últim, unes reflexions publicades a "Cubadebate " sobre les polèmiques declaracions del cantautor cubà.
http://www.cubadebate.cu/especiales/2010/03/16/no-ha-sido-facil-pablo-pero-seguimos-siendo/

La reforma econòmica: expectatives i incerteses

Són moltes les expectatives que s'han obert entre els cubans amb l'actualització del model econòmic, però també les incerteses i preocupacions davant la possibilitat de perdre una feina, fins ara intocable, han aparegut entre els habitants de l'illa. Qui decidirà qui es queda en el seu actual lloc de treball ? Què passarà amb aquells que perdran la feina al sector estatal ?
Deixem aquí un article de la periodista Alina Perera. Volem destacar algunes afirmacions dels dirigents del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social cubà:
"Hay que romper el círculo vicioso de que las personas no sienten suficiente motivación , al tiempo que el salario no permite , como se quisiera, satisfacer totalmente las necesidades y expectativas de quien se entrega ".
"Posibilidades para la reinserción laboral existen en el propio sector estatal , en actividades tan importantes para el futuro del país como la agricultura, la construcción..."
http://www.juventudrebelde.cu/cuba/2010-10-30/no-es-cuestion-de-edad-se-queda-quien-mejor-trabaje/

Dos articles d'Aurelio Alonso

El sociòleg cubà Aurelio Alonso és un col.laborador habitual de la revista digital Rebelión. Ültimament ha publicat dos articles sobre el futur del socialisme a Cuba i al món. El primer article és l'aportació que Alonso va fer en el VIII Taller Internacional sobre paradigmes emancipatoris, celebrat a La Habana, el setembre del 2009. Aquest és l'enllaç

www.rebelion.org/noticia.php?id=91776.
"Si el socialismo que construyamos no se hace definible como democracia, no será socialismo; pero si no se vuelve por naturaleza irreversible tampoco será socialismo. Corro el riesgo de ser acusado de veleidades dogmáticas. Acepto el riesgo. Pero no he abandonado la idea de la irreversibilidad." ( Aurelio Alonso )

El segon article és la intervenció que el sociòleg cubà va fer al maig del 2010 a la Universitat Central "Marta Abreu", de Las Villas
www.rebelion.org/noticia.php?id=105744
" El gran dilema para los socialismos que nos formamos en el viejo paradigma consiste en encontrar la ruta de superación de los defectos del modelo actual sin incurrir en un desvío que no tenga reparación. Del mismo modo que el dilema para los nuevos proyectos socialistas consiste en sortear el laberinto del modelo liberal" ( Aurelio Alonso )

La reforma econòmica

Un dels problemes històrics de la Cuba socialista ha estat l'economia. Mentre existia la Unió Soviètica, la baixa eficiència es mitigava gràcies als productes que arribaven dels països socialistes. Els anys 90 van ser una dècada de resistència, amb moments molt durs i amb una escassetat dramàtica ( sobretot entre el 91 i el 94 ). Ja han passat 20 anys des de la instauració del periode especial i és ara quan es plantegen mesures de fons per revertir la situació. Una d'elles és la racionalització de les plantilles de treballadors en el sector estatal. D'aquest tema  parlen i debaten els cubans. Deixem aquí un article de Luis Sexto, publicat fa pocs dies a Juventud Rebelde. Són interessants, també, els comentaris que diferents ciutadans cubans fan en relació al tema de l'article

http://www.juventudrebelde.cu/columnas/coloquiando/2010-09-16/la-estrella-y-el-camino/

DECLARACIÓ DE L'ESGLÈSIA DE BASE DE MADRID SOBRE ELS CINC COMPANYS CUBANS PRESOS ALS ESTATS UNITS

Fa més de 10 anys que Gerardo Hernández, René González, Fernando González, Ramón Labañino y Antonio Guerrero, cinc ciutadans cubans, es troben empresonats als EE.UU. Se'ls acusa d'espiar contra interessos estratègics dels Estats Units .En realitat, la seva tasca va ser prevenir actes terroristes contra el poble de Cuba.
L'esglèsia de base de Madrid va fer un comunicat sobre aquest tema a l'octubre del 2009. Aquest és l'enllaç:
http://www.redescristianas.net/2009/11/02/declaracion-de-la-iglesia-de-base-de-madrid-ante-el-caso-de-los-cinco-cubanos-apresados-por-trabajar-contra-el-terrorismo/?preview=true

L'Onu, la impunitat i la Guerra

El Secretari General de l''ONU, Ban Ki-moon, complint ordres superiors, va incórrer en el disbarat de nomenar Álvaro Uribe -quan aquest estava a punt de concloure el seu mandat - vicepresident de la comissió encarregada d'investigar l'atac israelià a la flotilla humanitària, que transportava aliments essencials per a la població assetjada a la franja de Gaza. L'atac es va produir en aigües internacionals a considerable distància de la costa.Aquesta decisió li atorgava a Uribe, acusat per crims de guerra, total impunitat, com si un país ple de fosses comunes amb cadàvers de persones assassinades, algunes fins amb dos mil víctimes, i set bases militars yankis, més la resta de les bases militars colombianes al seu servei, no tingués res a veure amb el terrorisme i el genocidi.

Reflexions de Fidel Castro

Crida urgent a evitar un holocaust nuclear

(Correu rebut de la Central de Treballadors de Cuba)

En moments en què la humanitat commemora un nou aniversari del injustificat llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, que van causar la mort immediata de més de dues-centes mil persones, mentre molts altres van morir posteriorment o pateixen ells i els seus descendents greus seqüeles, serioses amenaces d’un nou holocaust planen sobre bona part del món.

L’obsessiva amenaça de les grans potències, encapçalades per Estats Units, de llançar un atac militar contra l'Iran, està a punt de desencadenar un conflicte nuclear d'incalculables conseqüències que involucraria a tot el proper i llunyà Orient, i afectaria la vida i integritat de tota la regió, tal com acaba d'alertar avui el Comandant en Cap Fidel Castro a la Sessió extraordinària del Parlament cubà, en la qual va convocar exhortar els principals líders del món a persuadir el president Obama de no donar l’ordre d’iniciar aquest atac.

Si bé és difícil que Estats Units renunciï a la inspecció dels vaixells mercants iranians, també s’ha de tenir molt en compte que l'Iran rebutjaria aquesta decisió de manera contundent, atesa la seva forta tradició patriòtica i preparació, el que iniciaria una cruenta guerra en què moririen milers d’iranians, però també milers de joves militars de la marina nord-americana i molts d’altres nacions involucrades o properes.

La Central de Treballadors de Cuba, davant el greu risc que corre una bona part del món en cas de produir-se el conflicte, fa una crida urgent a totes les organitzacions sindicals, amb independència d’afiliació regional o internacional, a sumar els seus esforços per persuadir el president dels Estats Units per tal que no de l’ordre d’iniciar aquestes accions, i que es doni una nova oportunitat a la pau.

Fidel expressa en la seva crida: "Només evitant la guerra la població del planeta podrà ser renovada, els recursos no renovables preservats, el canvi climàtic evitat, el treball útil dels éssers humans garantit, els malalts assistits, els coneixements essencials, la cultura i la ciència al servei de l’home assegurats, els nens, adolescents i joves del món no es perdran en aquest holocaust nuclear"

És una hora crucial perquè el moviment sindical internacional convoqui als premis Nobel de totes les latituds a encaminar ingents esforços per persuadir aquest altre Premi Nobel president a fer valer el reconeixement que tan aviat li va ser atorgat i demostrar amb accions el seu mereixement.

Central de Treballadors de Cuba.

Lo que dejaron los rusos

José Miguel Sánchez Gómez , Yoss, és un autor cubà, especialitzat en el gènere de la ciència ficció. A l'any 2004 la revista Temas va publicar un article de Yoss sobre la influència de la Unió Soviètica en la vida quotidiana dels cubans durant els trenta anys d'estreta relació entre els dos països. Sovint es considera que moltes de les insuficiències del socialisme a Cuba provenen dels esquemes dogmàtics heretats de l'època soviètica. Potser això és cert, però també ho és que sense l'ajuda de la URSS, primer país que va intentar construir una societat postcapitalista, la Revolució Cubana hauria sobreviscut difícilment, sobretot en els primers anys.
L'enllaç per llegir l'article és el següent:

http://www.sld.cu/sitios/bibliodigital/temas.php?idv=7326

" ... dos generaciones de cubanos crecimos teniendo a la  URSS como modelo insoslayable y demostración palpable de que se podía ser una nación grande, poderosa y desarrollada  sin jugar al capitalismo y a la desigualdad."   Yoss

Lliçons de llibertat

Per avui està prevista l'arribada a Madrid d'altres nou presos cubans. Seran rebuts a Espanya, a dir de Moratinos, «per donar-los aquesta oportunitat de llibertat que no tenien a Cuba» (Wow!). La cosa és que no sabem ben bé per què no tenien aquesta oportunitat. És a dir, què delicte els va portar a la presó, i què condemna mereixeria aquest mateix delicte en, per exemple, l'Estat espanyol, que és una cosa que ens vindria molt bé conèixer. No és per fastiguejar, eh, és per comparar, sense més. Tampoc sabem per què Moratinos no ofereix la mateixa oportunitat a Antonio Herrero, Fernando González, Gerardo Hernández, Ramón Labañino i René González, els cinc presos polítics empresonats als EUA i que també, quines coses, són cubans. O menys cubans, o menys presos, segons sembla, que aquells amb els quals Espanya pretén donar lliçons de drets i llibertats a Cuba.

És possible que quan els diaris tanquin la seva edició de demà, un altre palestí hagi estat assassinat per soldats israelians. I que un altre vaixell amb ajuda humanitària hagi estat bloquejat per Israel. És possible, també, que una altra adolescent hagi estat torturada i assassinada a Ciudad de Juárez. Que un altre líder d'una comunitat de Oaxaca hagi estat emboscat i tirotejat. És probable que un altre jove hondureny hagi desaparegut després de ser detingut en una mobilització. És fàcil que un altre maputxe hagi estat assassinat per l'esquena per carrabiners xilens. Que un altre presoner basc hagi estat apallissat a la seva cel·la o en un furgó policial. Que un jutge espanyol declari l'arxiu d'una nova denúncia de tortures. Però és segur que a la premsa espanyola, la notícia serà l'arribada d’altres nou presos cubans. Un gran pas per a la humanitat.

Gloria Rekarte Ex Presa (Gara, 3-agost-2010)

Paraules de Pedro Trigo

Sovint es pensa que la comunitat cubana resident a l'exterior té una actitud de desafecció al procés revolucionari. El cert, però, és que una bona part d'aquestes persones són simplement emigrants que no reneguen d'allò bo que els hi va proporcionar Cuba.
A l'octubre del 2009 es va celebrar al Prat de Llobregat la IV trobada de cubans residents a Europa. Allà en Pedro Trigo va dirigir unes emotives paraules als seus compatriotes.

Pedro Trigo López

Avui, 26 de juliol del 2010, fa 57 anys que un grup de joves plens d'ideals van iniciar la Revolució Cubana amb l'assalt a la caserna Moncada, a Santiago de Cuba. Entre ells hi havia els germans Trigo López. Julio, el més gran, va morir en aquella acció heroica. El nostre Casal porta el seu nom.
Pedro Trigo és ben viu als seus 82 anys. I és un membre actiu del Casal d'Amistat " Julio Trigo" de Blanes. En aquest 26 de juliol, dia de la Rebeldia Nacional, hem pogut veure com el seu vell company de lluita Raul Castro el saludava:

Aquí teniu la biografia d'en Pedro

Open publication - Free publishing - More pedro trigo

Cintio Vitier: poeta, martià i revolucionari

Cintio Vitier és un dels grans poetes cubans d'arrels cristianes que va mantenir un compromís social i polític al costat de la Revolució. A partir de la identificació amb la figura de Jose Martí, Vitier va recolzar el projecte de construcció d'una societat més justa. En el moment de la seva mort a l'any 2009, Cintio Vitier era el president del Centro de Estudios Martianos.

Deixem aquí un poema de l'any 1969: Trabajo

Open publication - Free publishing - More poesia

Luís Sexto: las razones de la paciencia

Luis Sexto és un periodista cubà. Escriu una columna a "Juventud Rebelde " i col.labora habitualment a "Rebelión ". Al setembre del 2009 va escriure "Las razones de la paciencia "; un text que pretén explicar els motius pels quals,  malgrat les desgràcies del periode especial, molts cubans continuen defensant la Revolució. Volem extreure algunes afirmacions d'aquell article i deixem l'enllaç per llegir-lo complert.

"¿Por qué defendemos la revolución socialista o su núcleo vigente? Porque es, como me dijo aquel viejo poeta, la única garantía de preservar, sin ninguna otra opción plausible hasta hoy, la independencia política frente a la metrópoli frustrada que, con respecto a Cuba, habita en Washington y tiene sucursal en Miami.
Y defendemos a la revolución, además, porque aun con toda su pobreza coyuntural y sus errores sistemáticos o circunstanciales, es la única capaz de implantar y perfeccionar la justicia social. "

www.rebelion.org/noticia.php?id=91742

Entrevista a José Manzaneda

"Busca la información, no te fíes de lo que te dicen unas estructuras de poder..."

José Manzaneda es el Coordinador del proyecto de comunicación alternativo "CUBAINFORMACIÓN".

El Cenesex: socialisme i llibertat

Aquest dilluns, dia 14 de juny, els lectors de l'edició digital del diari Juventud Rebelde han tingut l'oportunitat de plantejar preguntes a Mariela Castro Espín, directora del CENESEX i filla del president Raúl Castro.
El Cenesex és un centre educatiu, investigatiu i assistencial que, en paraules de Mariela Castro, " tiene la misión de gestionar la aplicación de la política cubana de educación sexual al coordinar la participación de entidades y organismos que se encargan de la comunicación social, el trabajo comunitario, la educación, la orientación y la terapia sexual para contribuir a que el ser humano viva su sexualidad de forma sana, plena, placentera y responsable " . També és una mostra palpable que la institucionalitat socialista a Cuba vol avançar en la unió del socialisme amb la llibertat individual. Recomanem la lectura d'aquesta entrevista. Aquest és l'enllaç:

www.juventudrebelde.cu/cuba/2010-06-09/mariela-castro-espin-se-entrevistara-con-los-lectores-de-juventud-rebelde/

Noel Nicola

Segurament Noel Nicola és el fundador del moviment de la nova trova que menys repercussió ha obtingut. Autor de més de 400 cançons, molts el coneixen per la cançó " Cuba va ". Noel va ser un dels primers trovadors que va posar música als poemes del peruà César Vallejo, referència fonamental pel membres de la intel.lectualitat revolucionària a Cuba.
Noel Nicola ens va deixar un dia d'agost de l'any 2005, però en la memòria de molts cubans han quedat cançons com " Es mas, te perdono", " Hay un almanaque lleno de 26 ", " Comienzo el dia " o " Para una imaginaria Maria del Carmen ". Aquí deixem una interpretació que Noel va fer, a l'any 2001, juntament amb Santiago Feliu, al Centre Pablo de la Torriente Brau, a La Habana Vieja.

PEDRO TRIGO PRESENTA A GALICIA EL LLIBRE: "JULIO TRIGO UN MARTIR GALEGO NO MONCADA"

El passat 19 de maig, el nostre company en Pedro Trigo, ve presentar a Viveiro (Galicia) el llibre: "Julio Trigo un martir Galego en el Moncada", que en parla sobre la vida d'en Julio Trigo, germà d'en Pedro i que va morir a l'assetjament del Moncada al 1953.

Gràcies a la col·laboració de l'associació Galego-Cubana Xulio Trigo i, conjuntament amb la presència d'en Gustavo Luca de Tena, periodista i Alejandro Fuentes, Cònsul Cubà a Galicia, Pedro Trigo va relatar amb l'emotivitat de les seves paraules els fets que van portar cap a la mort del seu germà.

Frank Delgado: Angola

El trovador Frank Delgado té una obra més narrativa que poètica. En les seves cancons es fa una crònica dels últims 25 anys de la vida a Cuba. Un dels esdeveniments que ha marcat a molts cubans ha estat la presència a Angola, i la lluita contra el règim racista sudafricà. La televisió cubana va fer una sèrie, anomenada "La epopeya de Angola", que s'endinsa en el costat més humà d'aquell conflicte. Frank, un veterà d'aquella guerra, també ha dedicat una cançó als milers de soldats i cooperants que van estar al país africà des de l'any 1975 fins al 1988. " Veterano " és el títol, i aquí la deixem:

Eliseo Diego: pequeña historia de Cuba

Eliseo Diego és un dels poetes cubans més destacats del segle XX. Es fusionen en ell l'adhesió a la Revolució i un cristianisme profund. Generacions de cubans coneixen de memòria els primers versos del poemari En la Calzada de Jesús del Monte:

" En la Calzada más bien enorme de Jesús del Monte
donde la demasiada luz forma otras paredes con el polvo
cansa mi principal costumbre de recordar un nombre,

y ya voy figurándome que soy algún portón insomne

que fijamente mira el ruído suave de las sombras

alrededor de las columnas distraídas y grandes en su calma. "

 

En el poema Pequeña historia de Cuba es combina el sentir militant i la fe cristiana

Silvio: tengo más razones para creer en la Revolución que en sus detractores

"...SE NIEGAN A PARTIR CON SUS PROMESAS..."

"Aquesta cançó pertany a " Catalejo", l'últim CD de Buena Fe. L'acabem de descobrir i ens emociona. Les cançons tenen interpretacions. Per nosaltres, els fantasmes als quals es refereix Buena Fe són els cubans que, en els últims seixanta anys, han donat la vida per una societat més justa.: els assaltants al Moncada, els que van lluitar contra l'exèrcit batistià, els homes de la guerrilla del "Che", aquells que van caure a Angola lluitant contra l'apartheid, les persones que morien a l'atemptat terrorista contra un avió de Cubana l'any 1976...i tots aquells que durant aquests anys tan durs han mort a l'illa defensant el projecte generós que es va obrir el 1r. de gener de 1959."

"Los fantasmas de esta ciudad desnuda
Curtida siempre añil también pagana
Se niegan a partir con sus promesas
Rotundamente heridas o impagadas
Deslizan con el viento hacia una esquina
El resto que les queda de sus almas
Y hurgando en las columnas carcomidas
Como indirectamente evitan
Que se caigan"   ( BUENA FE )

El impredecible final del laberinto cubano

Aurelio Alonso Tejada és un sociòleg cubà que, a finals dels 60, va fundar amb altres joves marxistes l'emblemàtica revista Pensamiento Crítico. Avui dia és el subdirector de la revista Casa de las Américas. Els seus articles parlen del reptes que afronta el projecte revolucionari cubà, i ho fan des d'una perspectiva de pertinença al projecte, sense renunciar a la llibertat d'estar en desacord en alguns temes i el dret d'expressar-ho públicament.
Aquí deixem una entrevista que es va realitzar coincidint amb el 50è aniversari de la Revolució.

Reflexions de Silvio

Preguntes de Silvio Rodríguez, que ens fan pensar en la doble moral dels poderosos

( cliqueu l'enllaç ) Preguntas de un trovador que sueña

Són lliures les eleccions a Cuba?

Per
Bartolomé Sancho Morey

Entre el 24 de febrer i el 24 de març s’han realitzat a Cuba més de 50.000 assemblees veinals, en que més de 8 milions de cubans i cubanes, amb capacitat legal per a exercir el seu dret de sufragi actiu i en igualtat de condicions i possibilitats, tenen l’oportunitat de proposar i ser proposats, de nominar i ser nominats i de triar i ser triats el pròxim dia 25 d’abril per a ocupar els 15.093 escons de les 169 assemblees municipals del país.
(Llegeix l'article sencer)

EUiA de Blanes rebutja l'assetjament mediàtic i polític a Cuba

“Cuba, amb tots els seus errors i virtuts, simbolitza la victòria dels pobles contra els poders que els subordinen a una condició de submissió. Es fa més necessari que mai, l’exigència de la supressió al bloqueig i restriccions econòmiques que EUA manté sobre l'illa; així com la modificació de la posició comuna de l’UE amb Cuba, ja que el diàleg és l'únic instrument possible per avaluar les decisions sobiranes que pren el poble Cubà sobre el seu autogovern”
"Llegeix l'article sencer"

Cuba Información TV recomienda...

• Firma el manifiesto "En defensa de Cuba", frente a la campaña mediática y política
• Lecciones de derechos humanos para Cuba. 1. Una policía democrática
• Lecciones de derechos humanos para Cuba. 2. Seguir el ejemplo de la Unión Europea
• Lecciones de derechos humanos para Cuba. 3. Desterrar la tortura
• ¿Aplicamos la legislación de otros países a los "disidentes" cubanos?

En defensa de Cuba

Per Red En Defensa de la Humanidad

“La búsqueda y profundización de la democracia supone, entre otras cosas, trascender sus niveles formales e inventar nuevas formas auténticamente representativas que no necesariamente están ceñidas al pluripartidismo que, como bien se sabe, encubre frecuentemente el hecho de que las decisiones sobre los grandes problemas mundiales son tomadas unilateralmente por pequeños grupos de interés con inmenso poder, por encima del régimen de partidos”
(Accedeix a l’article sencer)

El dilema ético de la huelga de hambre

Per Francisco García Cediel

No es lo mismo criticar a Cuba en la lejanía, que cuestionar las cosas de aquí y arriesgarse al ostracismo cuando no a desfilar por la Audiencia Nacional.
(Llegeix l'article sencer)

Buena Fe

Buena Fe és, avui dia, un fenòmen musical i social a Cuba. Aquests nois, provinents de la província de Guantánamo, canten i comenten la vida de les persones que, malgrat les dificultats, són a Cuba i lluiten per mantenir els seus ideals.
" Vivo en el país que no se ha cansado de pretender ser el más equitativo " ( Buena Fe )

Cuba y Brasil ayudan a Haití

Una muestra más de la solidaridad del pueblo cubano con Haiti

La reforma sanitaria de Estados Unidos

"Comprendo la satisfacción con que se expresa y reconoce, en el discurso presidencial, el aporte de los miembros del Congreso y la administración que hicieron posible el milagro de la reforma sanitaria, lo cual fortalece la posición del gobierno frente a lobbistas y mercenarios de la política que limitan las facultades de la administración. Sería peor si los que protagonizaron las torturas, los asesinatos por contrato y el genocidio ocuparan nuevamente el gobierno de Estados Unidos. Como persona incuestionablemente inteligente y suficientemente bien informada, Obama conoce que no hay exageración en mis palabras. Espero que las tonterías que a veces expresa sobre Cuba no obnubilen su inteligencia.

Tras el éxito en esta batalla por el derecho a la salud de todos los norteamericanos, 12 millones de inmigrantes, en su inmensa mayoría latinoamericanos, haitianos y de otros países del Caribe reclaman la legalización de su presencia en Estados Unidos, donde realizan los trabajos más duros y de los cuales no puede prescindir la sociedad norteamericana, en la que son arrestados, separados de sus familiares y remitidos a sus países"

Publicado en Juventud Rebelde

25 de Marzo del 2010
[Clica sobre l'article per llegir-lo sencer]

Cuba: una alternativa a la barbàrie

Accedeix a un recull d’opinions que mai no publicaran els mitjans de manipulació sobre Cuba...

• Cuba, para la reflexión
• "Contra Cuba es practiquen totes les tècniques de manipulació informativa"
• La Generalitat Valenciana contra Cuba
• Cuba, l’especialista en vides
• De nou la hipocresia contra Cuba

Suite Habana: Tristeza

A molts que estimem Cuba i l'essència generosa de la seva Revolució, ens va passar el mateix que a Liuba en contemplar la pel.lícula de Fernando Pérez "Suite Habana ".

" Dime tristeza si en tu montura cabalga el sueño que se nos va" ( Liuba Maria Hevia )

Lliçons de drets humans a Cuba?

Quan la crisi posa al descobert les vergonyes i misèries del món capitalista, la resposta d’aquest és redoblar l’atac als sistemes que ofereixen una alternativa de construcció d’un món més just i solidari. Feu clic per veure aquestes imatges i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions...

Casal d’Amistat Català-Cubà "Julio Trigo" de Blanes

OBJECTIUS I ACTIVITATS

Vamos a andar

"Vamos a andar hundiendo al poderoso, alzando al perezoso, sumando a los demás ... " Silvio Rodríguez interpreta aquesta emblemàtica cancó-himne, que també anima la voluntat i l'esperit del Casal "Julio Trigo", de Blanes.

En recuerdo de Jesús Orta Ruiz

Aquest escrit és un homenatge a Jesús Orta Ruiz, el Indio Naborí. Poeta, revolucionari i cubà, que ens va deixar físicament el 30 de desembre del 2005.